La disputa de l'ase

La Disputa, escrita de vers els anys 1417-1418, constitueix una divertida sàtira de la pretesa superioritat humana respecte dels animals. Shi narra un àgil diàleg entre fra Anselm i lase del títol, que posa de manifest el profund escepticisme doctrinal del seu autor. Lobra utilitza diferents gèneres del món literari medieval: lapòleg, la disputa, la profecia i el relat satírico-còmic, sense oblidar els elements allegòrics i cavallerescos. Inclou també components autobiogràfics (o que volen semblar-ho) de Turmeda, un frare apòstata que acabà abraçant lIslam. El resultat és un producte irònic, amb una aparença moralista. És per això que sovint ha estat mal interpretat pels estudiosos del segle XX com a obra dun autor penedit de la seva deserció religiosa. Lobra no va poder esquivar la censura coetània, fou condemnada per la Inquisició i només en restà la traducció al francès. La versió dAlbert Mestres i Marta Marfany és una traducció de loriginal francès. Argument de lobra Laventura sinicia amb un passeig pel bosc, fra Anselm sadorm mentre les bèsties debaten lelecció del nou rei. Lassemblea danimals, que reuneix des dels més nobles (com el lleó i lelefant) fins als més baixos (el poll, la puça, la lladella) és una metàfora de la societat humana, un tema molt recurrent a la literatura medieval. En arribar a un acord, els animals ho celebren cantant, saltant i provocant un esvalot que desperta Turmeda. El conill el reconeix de la seva vida captiva anterior, i el rei Lleó, després de sentir-ne a parlar, sollicita la seva compareixença per tal que aquest fill dAdam els esclareixi cert rumor: que considera lespècie humana superior als animals. I és així com sinicia el nus de la faula, un diàleg entre el frare i un ase cap de suro i desgraciat que contradiu totes les raons de lhome. Fra Anselm sesforça a pronunciar dinou arguments a favor de la superioritat de la seva espècie enfront de les altres. Exposa amb audàcia i gosadia raons de costums, daparença, de virtuts, dinte